dimecres, 30 de setembre del 2009

S'acaba la Copa Catalana

Info: Ocisport.

El dia 4 d'octubre Calaf serà la seu que acollirà, una vegada més, l'última cita del GP Massi-CCI, una competició que enguany ha constat de sis proves de XC (de les quals se'n descompta una de cara a la puntuació final) i tres de contrarrellotge.

L'edició 2009 començava a Banyoles el dia 8 de març amb la presència de gairebé 500 bikers, entre ells Julien Absalon (Orbea) i Josep Antoni Hermida (Multivan Merida), dos dels millors corredors del món que van aprofitar la cita de Banyoles per agafar ritme de cara a les seves grans cites de la temporada.

Fins a la data d'avui, Marc Trayter (Northwave) és el corredor que ha aconseguit millors resultats al llarg de les cinc cites puntuables i les 3 contrarrellotges i suma actualment 1001 punts. Israel Núñez (Massi) va en segona posició a la general amb 942 punts i Ismael Ventura (Bicis Esteve) va tercer amb 853 punts.

En categoria femenina, la líder actual és Sandra Santanyes (Cemelorca Trek) amb 1001 punts i una prova ja descomptada, en segona posició trobem Cristina Mascarreras (Conor-La Siesta) amb 996 punts i completa el podi virtual Anna Villar (Massi) amb 938 punts i una prova menys.

Joan Marc Perarnau (Oki Orbea) ja té guanyat el mallot de Campió ja que té més de 200 punts més que el segon classificat i company d'equip Borja Murillo (Oki Orbea). Aquesta carrera pot ser molt interessant ja que 3 o 4 corredors es jugaran la segona i tercera posició d'aquesta categoria: Borja Murillo, Noel Trillo i Josep Mª Puigpinós.

En categoria Sub-21 Umbert Almenara (Freebike) té també el mallot de Campió assegurat gràcies a la bona actuació que ha realitzat aquesta temporada guanyant totes les proves i contrarrellotges de la seva categoria, excepte la primera, Banyoles, on es va haver de retirar a causa d'uns dolors lumbars. La segona i tercera posició es decidiran a Calaf en funció de l'actuació del tercer classificat, Jordi Camps (Radical Bikes) i el segon, Cris Bosque (Ambisist) que es perdrà la carrera de Calaf per la lesió que es va fer a Àger.

En Júniors es presenta una última cursa del tot interessant, ja que encara no està definit el Campió, i hi ha tres candidats al triomf final: Daniel Guasch (Roleauto/VilaR) que té 963 punts, Carles Sabadell (Ei Two RedBull) amb 905 punts i Ever Alejandro (Ayala) amb 883 punts i una prova menys. Així doncs, aquests corredors estan obligats a obtenir un molt bon resultat i dependran del què facin els altres de cara a la classificació general final.

El circuit de Calaf serà molt igual al de les anteriors edicions, amb sortida al mig del poble i amb un traçat molt ràpid i rodador que s'agraeix a finals de temporada. S'espera viure una cursa amb molt interessant gràcies a la incertesa que hi ha encara en el podi de la classificació general de cada categoria.

Els horaris de la competició seran a les 10h la primera sortida, a les 12h la segona sortida i a les 14h es realitzarà l'entrega de premis de la cursa i a continuació els premis de la classificació general final del Campionat.

dilluns, 28 de setembre del 2009

Campionats d'Espanya de Marató

Info: Organització.

El profesional de carretera Francisco Mancebo (Rock&Racing) y la biker Anna Villar (Massi) s'han proclamat guanyadors del Campionat d'Espanya de Marató 2009, celebrat el diumenge passat a Cordoba.

Prop de 1.700 corredors es donaven cita per recórrer els prop de 85 quilòmetres de la carrera, en un dia solellat i moderadament caluros, que acompanyaria als corredores pel circuit on nombrosos aficionats i personal de l'organizació els esperava per animar-los en aquesta dura proba.

La sortida llançada pels carrers de Cordoba no ha estat excusa perquè ja des del principi, Mancebo (Rock&Racing), Trayter (Northwave) i García (Dr. Bike Granada) hagin encapçalat la proba, seguits per un altre grup format per Trujillo, Mantecón (ambdós de Cemelorca-Trek) i Núñez (Massi), a pocs minuts del cap de cursa.

Aquesta diferència ha anat augmentant i consolidant amb el pas del temps. Per davant, era García el primer en perdre contacte, mentre Trayter aguantava el ritme de Mancebo fins que, a falta de 4 quilòmetres, aquest, a fet un canvi de ritme que ha deixat definitvament clava't, creuant la meta en solitari i treintse l'espina clavada de la caiguda de l'any passat a Corro d’Amunt, que el va fer fora del podi. Els altres favorits de la proba s'han posicionat en el top 10 del Campionat, com Núñez (4º), Trujillo (5º), Mantecón (6º) y Díaz de la Peña, que acabat de casarse el dissabte, ocupava la 7 posició.

En fèmines Anna Villar (Massi) no ha tingut rival i s'ha col.locat entre els primers llocs des de l'inici de la cursa, entrant en meta a poc mes de 40 minuts del Mancebo, en la 30 posició scratch, repetint el triomf de l'any passat. En segona posició, a 36 minuts de Villar, ha entrat Sandra Santanyes (Cemelorca-Trek), la tercera plaça ha estat per Natalia Benítez (Antequera Golf), 14 minuts després de Santanyes.

Els campions del 2009

Podeu veure fotos aquí. Els podis de les diferents categories han estat els seguents:

Elit:
1. Francisco Mancebo (Rock Racing)
2. Marc Trayter (Nothwave)
3. Adolfo García (Dr. Bike Granada)
Sub-23:
1. Javier Jurado (Racing Bike)
2. Daniel García (Kanina Bikes)
3. Jorge Cantalicio (Comunidad de Madrid)
Master-30:
1. Emilio José Castilla (Dr Bike Granada)
2. Salvador Ayala (Cemelorca Trek)
3. Juan Carlos Romero (Matricor Agece)
Master-40:
1. José Julián Barón (Dr Bike Granada)
2. Manuel Rojo (Dr Bike Granada)
3. Javier Puente (CDC León-Robles)
Master-50:
1. Juan Luis Llamas (CDC Leon-Robles)
2. Antonio Pérez (Dr Bike Granada)
3. Carlos Pajón (Alimañas BTT)
Senior:
1. Jacobo Feijoo (Los Jululus)
2. Manuel Jesús Martínez (Ciclos Luna)
3. Israel Chica (Comunidad de Madrid)
Fèmines Elit:
1. Anna Villar (Massi)
2. Sandra Santanyes (Cemelorca Trek)
3. Natalia Benítez (Antequera Golf)

dissabte, 26 de setembre del 2009

Aquest diumenge, dues maratons.

D'una banda es disputa el Campionat d'Espanya de Marató, però a diferència de l'any passat que el teníem al costat de casa, aquesta vegada es a Córdoba, per la qual cosa l'equip no hi podrà desplaçar cap membre degut a l'escàs pressupost del que comptem en aquesta temporada de crisis.
La prova es disputa coincidint amb la 6ena edició de la Marató de "Sierra Morena" i està organitzada per Ciclos Cabello. El circuit consta de 85 quilòmetres que transcorren per la "Sierra Cordobesa" amb cinc avituallaments pel mig. Aquesta i molta mes informació la trobareu a la seva web.
D'altra banda, els que no puguin anar a Córdoba i tinguin ganes de matar el cuc, a Navàrcles es disputa la la 21ena edició de la Selènika. Tot un clàssic amb un nivell molt alt, tant de corredors com de qualitat dels mateixos, i que res te a envejar al Campionat oficial de Marató (tot al contrari). Aquí si que hi pendrant part varis corredors de l'equip.

divendres, 25 de setembre del 2009

L'entrevista amb Jordi Canillas

-Quan i perquè et vas iniciar en el mon de les dues rodes?
Des de petit m'agradaven les bicis, sortia amb el meu pare a passejar i a la muntanya de darrere casa. Quan ja vaig ser mes gran, vaig començar amb una Bmx al parc del barri, fins que varem descobrir la bicicleta de muntanya per fer curses entre nosaltres....corria més!

- Recordes la teva primera cursa?
A l'any 2004 vaig fer una cursa de ciclisme al barri. Vaig quedar segon perque se'm va sortir la cadena i em va avançar el primer a 10 metres de meta (no sabia posar-la pas)...al 2003 vaig entrar a l'equip de btt del barri.

- Amb quins equips has corregut? ens pots resumir breument la teva trajectòria esportiva?
Des de la temporada 2004 fins la 2007 a l'equip Litoplex-+bici de Badalona, amb el Richard Fuentes com entrenador i amb companys com en Xavi Gallego, que més tard fixaria per Ambisist...i des de llavors amb l'Ambisist.

- Quina ha estat la major satisfacció que t'ha donat aquest esport?
No en remarcaria cap perquè són moltes....però potser la d'acabar una cursa important com un Campionat d'Espanya per exemple, i també la de conèixer molta gent nova i maca amb la que sempre em quedaré.

- I la pitjor?
Del ciclisme potser cap, ja que tothom a caigut entrenant, ha patit...ja ja ja, però sóc bastant crític amb el paper de les federacions en quant al repartiment del pastis.....ja m'enteneu.

- Practiques altres esports? Quins?
Bé, sempre m'han agradat les arts marcials...quan puc vaig al MEGURO (gimnàs del barri) a entrenar-me i tal, però el ciclisme treu mol de temps per practicar altres esports...

- Tens preparador físic o et planifiques tu mateix els entrenaments?
Quan era més petit en Richard Fuentes ens guiava als entrenaments a Brafa (seu del club Litoplex-+bici). Quan vaig entrar a l'Ambisist i amb el batxillerat pel mig, vaig deixar de planificar entrenaments per falta de temps...

- Quantes hores a la setmana hi dediques?
Ara ve quan el Pep em dona dues castanyes; no hi dedico "hores"....si puc surto mitja hora, tres quarts, una hora..."I SI PUC"....això va en relació als exàmens, el treball, etc... Això si, quan puc entrena bé, li fotu canya! i a les curses penso que m'he de morir a sobre de la bici, je je je...

- Quants quilòmetres fas en un any?
Mai els he comptat...

- Perquè corres amb l'Ambisist?
Perquè fa dos anys l'equip del barri va "xapar"...aleshores, vàrem parlar amb el Javier Salamero (bon conegut de l'equip je je je) i aquest va parlar amb el Pep per veure si hi havia un lloc per a nosaltres a l'equip. L'Ambisist em va rebre amb els braços oberts. Des d'aquí dono les gràcies al Salamero i al Pep per confiar en mi i donar-me una oportunitat.

- Que n'opines de l'equip?
Qui més qui menys ja sap què es cou a les estades de l'Ambisist! molt de companyerisme, moltes bromes, etc..això si! a les 10 a dormir que demà hi ha cursa!

- De l'equip, quines creus que son les seves virtuts i els seus defectes?
Defecte...tots tenim defectes, fins i tot l'Ambisist...però tampoc és pla de posar-nos verds a nosaltres mateixos, ja ja ja. Virtuts? moltes, començant per la diferència de procedència del corredors i acabant per la competició interna per ser el segon Team Manager, ja ja ja.

- Quins son els teus objectius aquesta temporada?
El meu objectiu sempre ha estar passar-ho bé. Hem vaig marcar tres curses importants: el Campionat de Barcelona, el Campionat de Catalunya, i Campionat d'Espanya. Excepte el Campionat de Catalunya, de les altres dues cites estic prou content.

- I en el futur pròxim?
D'això hem de parlar detingudament el Team Manager i jo. De moment a la cursa d'Àger no vaig córrer degut a les tres setmanes que he estat malament del genoll per la una caiguda a l'Anbaso d'Òdena.

- Tens algun ídol esportiu?
En Tinc moltíssims....però entre d'ells, tots el esportistes paralímpics. Són un exemple de motivació i sacrifici descomunal. Alguns com en Juanjo Méndez (medallista olímpic a moltíssims JJ.OO) i la Raquel Acinas, els dos ciclistes són un exemple a seguir per a mi.

- Que n'opines del blog? hi canviaries alguna cosa?
El blog està molt bé!

- Que n'opines del team manager?
En aquesta pregunta no posa això de s'hi canviaries alguna cosa eeeh? ja ja ja ja .El Pep és un tio peculiar, es un enamorat del ciclisme i de la seva colla de ciclistes. Es deixa la pell en cada cursa corrent de costat a costat per donar-nos els bidons etc.. és un crak aquest Fornell.


dimecres, 23 de setembre del 2009

Xavi Novell, fins sempre...

Des d'aquest blog que representa a l'equip Ambisist, volem donar el nostre condol a la família i a les filles d'en Xavi Novell, que ahir ens va deixar víctima d'una tremenda injustícia a la carretera. Xavi, de ben segur que siguis on siguis ens estaràs mirant amb el somriure d'orella a orella que et caracteritzava i enviant-nos bones vibracions.
Descansi en Pau....

dilluns, 21 de setembre del 2009

Copa Catalana Àger

Àger està bastant lluny (geogràficament parlant) del cor de Catalunya. Això es un fet que va quedar clarament demostrat ahir amb la participació mes minsa del que portem de campionat. Tampoc hi ajuda el fet de que ja estem a les acaballes de la temporada, i que un dels resultats del campionat es pot descartar. Segurament aquesta va ser per molts corredors la cursa escollida per fer-ho.
El circuit, completament nou per l'ocasió, era molt planer, sense cap pujada llarga, molt curt i ràpid tot i comptar amb vàries zones tècniques i revirades pel mig d'alzines. Es d'agrair per molts corredors, que a aquestes alçades de la temporada els circuits no siguin gaire durs, i per això, quasi tothom va valorava positivament el traçat. La climatologia també va ajudar, amb un bon sol i una temperatura suau.
Al final, per diversos motius personals i professionals, només 7 dels corredors de la plantilla van poder assistir a la prova d'Àger. No obstant això, l'equip estava molt compensat i ho demostra el fet de que tot i no guanyar en cap categoria, es van aconseguir 4 podis individuals i la victòria per equips.
Com a fet negatiu, tenim la lesió de Cris Bosque. Quan estava fent la millor cursa del que portem de temporada, lluitant per la sisena plaça de la general i primer Sub-21 destacat, va patir una forta caiguda a l'ultima volta que el va obligar abandonar. A hores d'ara, les notícies no son bones, ja que després d'efectuar-li unes radiografies, se li ha diagnosticat la fractura de dos petits ossos de la ma esquerra, que segurament l'obligaran a passar pel quirofan per poder sol.lucionar be el problema, per tant, la temporada per ell ha acabat. Des d'aquí, li donem ànims i li desitgem una ràpida recuperació perquè l'any vinent ens torni a donar moltes alegries. La crònica oficial i la classificació, la podeu trobar aquí. Els resultats dels nostres corredors van ser els següents:


Beni Montero, 11è de la general i 5è Master-30.


David Romanos, 33è de la general i 13è Júnior.


En Cris Bosque, rebent un vendatge compressiu abans d'agafar rumb a l'hospital.


Adrià Noguera, 4rt de la general i 3er Júnior.


Diego Fernández, 6è de la general i 2on Master-30.


Mercè Tusell, 32ena de la general i 2ona fèmina.


Joan Llordella, 3er de la general i 3er Elit.


L'equip pujant al podi per primera vegada aquest any a la Copa Catalana, cosa que sempre va be per donar moral.

divendres, 18 de setembre del 2009

Torna la Copa Catalana

Aquest diumenge torna la Copa Catalana després de mes de quatre mesos d'inactivitat. La prova es desplaça des de la capital lleidatana, que en principi havia de ser on s'havia de disputar, fins a la comarca de la Noguera, concretament a Àger, coneguda per ser uns dels centres mundials de la pràctica d'esports de vol d'humans, ja sigui amb parapent, ala delta, salt base, etc....
El circuit, totalment nou i molt treballat per l'ocasió, tindrà una llargada de 7 km amb pujades i baixades constants i algunes zones tècniques enmig del bosc de roures. L'equip Ambisist hi serà present amb tot el seu potencial, i disposat a fer un bon paper en aquesta recta final de la temporada. Els horaris de la jornada seran els de sempre:

De 08.00 a 09.30 h. Inscripcions.
10.00 h. 1a Sortida: Fèmines, Cadets, Júniors, Masters-30 i Veterans.
12.00 h. 2a Sortida: Elits i Sub-23.
14.00 h. Entrega de premis.

dimarts, 15 de setembre del 2009

L'entrevista amb Beni Montero

-Quan i perquè et vas iniciar en el mon de les dues rodes?
Vaig començar a anar amb bici quan tenia uns 22 anys, primer de manera recreacional i totalment esporàdica, i de mica en mica cada cop mes, fins a dia d'avui. Bàsicament va ser perquè fins aleshores l'unic esport que practicava era el futbol i de porter, o sigui que gaire en forma no estava, je je je....quan vaig veure que l'adolescència havia passat i el cos començava a agafar volum, vaig pensar que havia de sol.lucionar-ho d'alguna manera i el btt va ser l'opció que vaig triar.

- Recordes la teva primera cursa?
Doncs si haig de ser franc, no. Suposo que devia ser alguna pedalada pels voltants d'Arbúcies. Però com a cursa oficial, de ben segur que la primera deuria ser alguna prova del Caixa Girona de btt.

- Amb quins equips has corregut? ens pots resumir breument la teva trajectòria esportiva?
La meva trajectòria aviat està resumida, es molt curta: vaig córrer amb el Bike Girona del 1998 al 2003, i des d'aleshores amb l'Ambisist.

- Quina ha estat la major satisfacció que t'ha donat aquest esport?
Veure paisatges que mai hauria vist si no fos per la bici. M'encanta descobrir nous paratges, passar amb la bici per un cami per primera vegada....

- I la pitjor?
Les lesions (que per sort no n'he tingut gaires), les caigudes (sobretot a l'asfalt), les menjades de tarro quan les coses no surten be i les cabrejades que agafo amb alguns conductors quan posen en perill la meva vida a la carretera.

- Practiques altres esports? Quins?
Em dedico només a la bici, tot i que els darrers anys, a la pretemporada, també corro. A l'estiu, esporadicament i si em ve de gust, nado una mica. Algun dia m'agradaria provar els duatlons o els triatlons, però encara no m'he decidit a fer-ho.

- Tens preparador físic o et planifiques tu mateix els entrenaments?
En els meus inicis, si que tenia un preparador que em planificava els entrenaments, però amb el pas dels anys, he après a fer-m'ho jo mateix a la meva manera.

- Quantes hores a la setmana hi dediques?
L'estadística diu que el promig anual ronda les 10 hores. Depèn de la fase de la temporada en que em trobi pot variar des de les 6 fins a les 14 hores.

- Quants quilòmetres fas en un any?
Entre 10 i 11.000.

- Perquè corres amb l'Ambisist?
Va ser una mica de rebot; l'any 2003 el Bike Girona va deixar de fer equip de cursa, i els quatre corredors que ens ho preníem mes seriosament, vam ser absorbits per l'Ambisist perquè hi havia molta relació entre els dos clubs. De fet, a dia d'avui, Bike Girona continua sent un dels patricinadors de l'equip.

- Que n'opines de l'equip?
Que mes que un equip, es una colla d'amics que corren per passar-s'ho be. Trobo a faltar, fora de temporada, alguna trobada o algun petit stage de fi de setmana per fer mes pinya entre nosaltres.

- De l'equip, quines creus que son les seves virtuts i els seus defectes?
Virtuts, que ningú t'exigeix cap resultat i no tents cap pressió per part de la directiva. El defecte mes gran es que els corredors som d'arreu de Catalunya, i a part de les curses no ens veiem en la resta de l'any (almenys per la meva part).

- Quins son els teus objectius aquesta temporada?
Fer algun podi en alguna cursa (cosa que vaig aconseguir en un Caixa Girona), el Campionat Gironí (cosa que no vaig aconseguir, ja que vaig fer segon) i entrar el el Top-Ten de la Copa Catalana.

- I en el futur pròxim?
Guanyar algun dia algun campionat....encara que sigui en Veterà-60, ja ja ja.

- Tens algun ídol esportiu?
No.

- Que n'opines del blog? hi canviaries alguna cosa?
Va molt be per enterarte'n dels resultats de l'equip i també per enterarte'n del que fan els altres equips a través dels seus blogs. Trobo a faltar una mica mes de "vidilla", sigui a través del xat o a través de comentaris en els articles.

- Que n'opines del team manager?
Doncs que sort en tenim d'ell a les curses: la carpa, l'avituallament, la roba.....i amb els patrocinadors que ha aconseguit a traves dels contactes que te. També va molt be la seva figura, perquè fa de lligam amb la directiva i s'encarrega de treure el màxim de benefici pels corredors sense que nosaltres haguem d'entrar pel mig.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Fotos de Sant Vicenç de Castellet

I aquí pengem dues galeries de fotos complertes de l'Anbaso d'hair. La primera es de l'organització, i la segona de Bicicat.



diumenge, 13 de setembre del 2009

Anbaso de Sant Vicenç de Castellet

El Campionat Anbaso 2009 comença la seva recta final amb les darreres tres proves. Avui a Sant Vicenç de Castellet, s'ha disputat la setena prova puntuable sobre un circuit de 37 quilòmetres que transcorria per llocs emblemàtics del poble com la Balconada, l’Ermita de Vallhonesta, la Serra i el Ginebral, i que tenia una mica de tot; pistes, corriols i 5 trialeres bastant tècniques.
Tot i que el temps estava tapat i amenaçava pluja, s'ha acabat aguantant i fins i tot ha sortit el sol cap a les acaballes de la cursa. Les classificacions de la cursa les trobareu aquí. Quatre dels nostres corredors hi han estat presents amb uns molts bons resultats: tres podis i una medalla de xocolata (fotos de Bicicat):


Diego Fernández, 9è de la general i 2on Master-30.


Adrià Noguera, 14è de la general i 2on Júnior.


Ramon Rosanas, 29è de la general i 3er Veterà-40.


Xavi Martí, 48è de la general i 4rt Veterà-40.

divendres, 11 de setembre del 2009

2 Hores de resistència d'Olost

El passat diumenge es van disputar a Olost una nova edició de les seves 2 hores de resistència, amb un nivell de corredors considerablement alt per tractar-se d'una prova popular, i es que aquestes curses de lleure per equips, atrauen bastant a la gent, com també el fet de que es disputin el dissabte per la tarda i així no coincideixin amb les curses dels diumenges. Podeu veure les classificacions i les fotos de la prova aquí. Varis dels nostres corredors s'hi van acostar, amb els següents resultats:

-Joan Llordella, va formar equip amb el "carretero" Aleix Fàbregas, i van aconseguir la victòria absoluta de la prova.

-Cris Bosque va formar parella amb Xavi Bosch del Bigmat, i van quedar just al darrera, en la segona posició absoluta.

-Marc Casellas i Adrià Noguera van formar parella, quedant en quarta posició de la general i primers Júniors.

-Per últim, Ramon Rosanas va formar parella amb Ricart Cabanas de Puig-Reig, entrant en desena posició de la general i victòria en Veterans-40.



Foto del podi de Veterans-40 (foto: Trialeros de Navàs)

dimecres, 9 de setembre del 2009

L'entrevista amb Erik Diaz

-Quan i perquè et vas iniciar en el mon de les dues rodes?
Amb 11 anys ja vaig començar a fer les meves primeres pedalades, però sempre deia que seria l'última, fins que l'any 2002 el meu germà em va convidar a córrer la Copa Catalana. Em vaig decidir pel ciclisme, mes que res, perquè es un esport individual. Jo venia de jugar a futbol i allò era un "cachondeo".

- Recordes la teva primera cursa?
I tant!!...encara que ja havia corregut curses com les 2h de Collsuspina o les 4h de Moià, la primera cursa de veritat va ser a Pons, la primera de la Copa Catalana del 2002, on vaig quedar el 26è de 36 corredors a mes de 15 minuts del primer.

- Amb quins equips has corregut? ens pots resumir breument la teva trajectòria esportiva?
El primer equip on vaig córrer, va ser el 2C de Castellterçol l'any 2002, encara que ho feia amb la roba del Best-Forns d'Avinyó. El 2003 ja vaig ser corredor oficial del Best-Forns d'Avinyó en la categoria júnior. El 2004 amb el Morenito-Confecciones Mesa. El 2005 amb l'Haribo, i a partir del 2006 i fins ara amb l'Ambisist.

- Quina ha estat la major satisfacció que t'ha donat aquest esport?
La gent que he conegut, que es molta. Els amics que he fet, i be, la qualitat de vida que em dona prendre'm aquest esport de la manera que ho faig.

- I la pitjor?
No n'hi ha cap de pitjor. Les decepcions que he tingut de vegades per falta de resultats o per males curses les he creat jo mateix, no el ciclisme.

- Practiques altres esports? Quins?
Algun que altre; a l'hivern intento fer Ski de fons, córrer, natació, caminades, tancar-me al gimnàs, tennis amb la Marta (que sempre em guanya) i a l'estiu jugo a futbol amb els amics.

- Tens preparador físic o et planifiques tu mateix els entrenaments?
He tingut entrenador, però ara porto jo mateix la planificació dels entrenaments. Em resulta mes fàcil planificar-me la setmana a la meva manera que seguir un pla d'entrenament, perquè quan no puc fer-ho, em sento malament.

- Quantes hores a la setmana hi dediques?
Entre 8 i 10 depenent de si hi ha cursa o no.

- Quants quilòmetres fas en un any?
No compto els quilòmetres. Mai ho he fet.

- Perquè corres amb l'Ambisist?
Vaig entrar a l'equip perquè una veu molt bonica (Vicenç Roa) em va trucar, i em van dir que volien una persona abans que un corredor que donés resultats, que eren un club d'amics, que no hi havia cap pressió, que s'anava a les curses perquè els agradava l'ambient i els ciclisme. I be, perquè a part de que tenien grans corredors com el Llordella, havia sentit a parlar molt bé del club.

- Que n'opines de l'equip?
Està molt bé, es el més semblant a una colla d'amics que queden per anar a fer una xerrada mentre practiquen l'esport que més els agrada. Es molt difícil trobar un equip que a sobre de tot això, t'ajundin economicament amb les curses, la llicència, la roba, el material, etc...

- De l'equip, quines creus que son les seves virtuts i els seus defectes?
Virtuts, totes les que transcorren durant l'any. I defectes, ben pocs; la veritat es que al haver-hi tanta gent diferent, a vegades la manera de fer les coses pot ser contradictoria, però per això es parlen abans de prendre l'acció.

- Quins son els teus objectius aquesta temporada?
No tinc cap objectiu en concret. Volia fer-ho bé al Campionat de Catalunya i ho vaig aconseguir, volia aprofitar l'ultim any a la categoria Sub-23 en els duatlons i guanyar el campionat d' Espanya i ho vaig aconseguir....m'agradaria acabar la temporada amb ganes per seguir l'any que bé.

- I en el futur pròxim?
Seguir amb aquest esport i passar-ho bé com fins ara.

- Tens algun ídol esportiu?
Si. En la carretera, clarísimament el Lance Armstrong, no em crec el que fa i ha fet aquesta persona. I en btt, haig de dir que el Joan Llordella es un dels millors corredors nacionals i si hagués de dir a qui m'agradaria semblar, diria que ell, en la manera de prendre's les coses i la regularitat que te tot l'any (menys a Flix, je je je).

- Que n'opines del blog? hi canviaries alguna cosa?
Està molt bé, hi ha tota l'actualitat dels corredors, i crec que per això està. Però penso que falta que els corredors s'involucrin una mica mes amb comentaris, més ambient entre nosaltres, ja que només ens veiem a les curses, però entenc que la gent tingui altres coses a fer.

- Que n'opines del team manager?
Bé, la veritat es que les ganes i són, poques coses es poden canviar. Jo he estat molt al marge de l'equip en els últims mesos i la veritat es que no tinc dret a queixar-me de res, ni demanar res més del que em donen. La labor que està fent el Pep es molt gran, es difícil trobar gent amb ganes de dedicar el seu temps lliure a altres persones.


dimarts, 8 de setembre del 2009

dilluns, 7 de setembre del 2009

Copa Gironina Bescanó

Ahir pel matí, es va donar el tret de sortida a la VIII edició de la Copa Gironina de btt a Bescanó. El campionat que comptarà amb 10 proves, es diferencia del Caixa Girona perquè els recorreguts son en línia, a l'igual que l'Anbaso. També te l'al·licient que poden córrer corredors no federats (amb l'assegurança d'un dia) al costat de corredors federats, i així mesurar les seves forces, a veure si els hi entra el cuc de la competició.
Hi ha dos circuits: el llarg (d'uns 30 Km) on corren els Elits, Seniors, Sub-23, Sub-21, Juniors, Masters-30 i Veterans-40 tots alhora i el curt (d'uns 20 Km) on corren els Cadets, els Veterans-50, Veterans-60 i les Fèmines. Així mateix, a l'igual que en el Caixa Girona, hi ha un circuit d'iniciació pels mes petits, des de Principiants fins a Infantils, on hi donen diferents quantitats de voltes segons la categoria.
Només dos dels nostres corredors hi van ser presents; en la volta llarga Beni Montero va entrar 18è de la general i 5è Master-30. I en la volta curta, Àlex Genova va entrar el 3er de la general i 3er Cadet. Les diferents classificacions les trobareu aquí. Properament penjarem algunes fotos. Les dues que hi ha aquí, son gentilesa del CC Serinyà.


Beni Montero.


Àlex Genova.

divendres, 4 de setembre del 2009

L'entrevista amb Cris Bosque

-Quan i perquè et vas iniciar en el mon de les dues rodes?
Tenia 11 anys i volia una bici de muntanya i em van comprar una del Prica de ferro mol trasto, després l'any següent vaig tenir la meva primera bici d'alumini i vaig començar a anar amb la colla de Cal Marçal perquè sempre m'ha agradat fer alguna cosa, i vaig decidir anar amb bici.

- Recordes la teva primera cursa?
La cursa de btt Cal Marçal. Vaig acabar molt content perquè vaig fer un 3er lloc, recordo que també estava present el Ferrer de Merlés.

- Amb quins equips has corregut? ens pots resumir breument la teva trajectòria esportiva?
Amb l'equip manresà de l'Habital i l'Ambisist que ara aviat farà 2 anys.

- Quina ha estat la major satisfacció que t'ha donat aquest esport?
Conèixer molta gent i fer el que m'agrada!

- I la pitjor?
Cap, per ara.

- Practiques altres esports? Quins?
Fora de temporada si: natació, córrer, caminar....una mica de tot, inclòs gimnàs.

- Tens preparador físic o et planifiques tu mateix els entrenaments?
Aquest any si que tinc preparador, però fins ara no tenia ningú.

- Quantes hores a la setmana hi dediques?
9 o 10 aproximadament.

- Quants quilòmetres fas en un any?
No ho se pas....

- Perquè corres amb l'Ambisist?
Perquè va venir en pepet i em va convèncer per córrer en aquest equip.

- Que n'opines de l'equip?
Tot mol be i perfecte.

- De l'equip, quines creus que son les seves virtuts i els seus defectes?
Defectes cap. Virtut, que la gent es mol agradable i bones persones.

- Quins son els teus objectius aquesta temporada?
Anar fent el que toqui i el que pugui.

- I en el futur pròxim?
Poden passar moltes coses, "tiempo al tiempo" com diu la mare.

- Tens algun ídol esportiu?
No.

- Que n'opines del blog? hi canviaries alguna cosa?
Esta mol be, no canviaria res.

- Que n'opines del team manager?
Res, un tiu collonut ,una mica baldufot pro be, ja ja ja...
PD: a si, soc de poques paraules.

dijous, 3 de setembre del 2009

Els Mundials per Xavi Martí

I després den Joan, ara es en Xavi qui ens fa cinc cèntims de la seva experiència en el Campionat del Mon de Masters i Veterans que va disputar el passat diumenge:

"Per segon any consecutiu he tingut la sort de participar al Campionat del Mon de Masters i Veterans que tornaven a celebrar-se, a l’igual que la temporada passada, a la localitat francesa de PraLoup, a la zona dels Alps, i ben a prop de ports mítics com l’Izoard, La Bonette-Restefond, l’Alós, i no massa lluny d’Alpe d’Huez. Si mai teniu l’oportunitat, es una zona idíl•lica per la practica de la bicicleta i per gaudir de unes bones vacances. Dijous, després d’un darrer mes de preparació un xic mes intens de l’habitual, marxava cap allà acompanyat del Master David Sanchez, ex-corredor de l’Ambisist, i del Veterà Paco Martínez, al que molts de vosaltres coneixeu millor com a “Paco del fang”.

Acostumats als desplaçaments llargs de l’Open d’Espanya, les 9 horetes de cotxe se’m fan molt suportables i abans del previst ja som al nostre petit però acollidor apartament alpí. Ho posem tot en ordre i com que tenim temps, aprofitem per anar a recollir els dorsals, acreditacions i les obligatòries banderetes espanyoles que haurem de posar al casc i als dorsals. Optem per fer una volta de reconeixement al circuit per estirar les cames, però d’això res de res, de seguit me n’adono que el circuit es pràcticament tot diferent al de l’any passat. Només de sortida, es deixa un parell de rectes d’herba i comença un llarg repetxó de pista on cal agafar-se de valent per pujar-lo amb plat mitjà, un cop a dalt i amb el cor sortint per la boca em tiro per dues trialeres consecutives que he de reconèixer que anant sol les baixaria a peu. A partir d’aquí el circuit té tendència a baixar, sempre per corriol tècnic i alguna que altre trialera pedregosa. Un cop al punt mes baix del circuit dono gracies a l’inventor del plat petit, dons tot es cara amunt amb uns desnivells impressionants. Entremig, per rematar-ho, dos trams que tothom fa a peu i un parell de baixades, que enlloc de servir per recuperar, el que et fan es accelerar el cor per la seva complicació tècnica.

Un cop vist el circuit i després d’una dutxa recuperant, faig una miqueta de guia pel complex turístic i fem les primeres trobades amb molts dels representants espanyols, com el Javi Salamero, la nombrosa parròquia andalusa, o els germans Misser que el dissabte s’endurien el doblet en descens. Sopem i anem a veure la cerimònia d’obertura, on després d’uns breus parlaments, comença un castell de focs que ja voldrien poder oferir alguns dels nostres ajuntaments per la Festa Major.

El divendres s’acaba d’omplir tot de participants i acompanyants, l’ambient es brutal, els apartaments plens, les diferents zones d’acampada i d’autocaravanes a rebentar, es respira btt per tot areu. Pel matí, després de veure com “volen” els mes grans (els majors de 60, després els de 55-59 i les fèmines), anem a fer un parell de voltes al circuit. La cosa cada vegada està mes complicada, el pas de ciclistes està deixant el circuit cada vegada mes malmès, amb regates profundes a les trialeres i amb trams on la terra tova fa mes d’un pam. La resta de jornada transcorre entre àpats, una volta pel bonic poble veí de Barcelonette, i la meva primera victòria als Mundials (una partida al minigolf on no tinc rival!!!!).

Dissabte després d’animar i fer fotos al “Paco del fang” (que aconsegueix el 31è lloc en la categoria de 45-49 anys) anem a fer dos voltes mes amb el David Sanchez i la cosa nomes serveix per confirmar que el circuit cada vegada està mes i mes complicat baixant. A la tarda després de la merescuda migdiada, ho deixo tot a punt per la cursa (material, avituallaments, etc..), sopar, estirar cames pels voltants de l’apartament i a dormir d’hora.



Arriba el gran dia, el despertador sona a les 6 del mati (això si que es dur i no pas la cursa!!!!), esmorzo l’habitual i cap a les 8 surto a escalfar mitja horeta en companyia del Javi Salamero, amb un objectiu al cap, intentar estar al voltant del 40è lloc. A manca de 15 minuts ja ens criden a la sortida, per sort els 3 catalans presents a la cursa estem bastant ben col•locats, a tercera fila. Però això en el meu cas no em serveix de res, ja que només de sortida, es forma un embut al meu costat, em quedo tancat, i tot i recuperar llocs a la primera pujada curta però molt dura, em diuen que vaig sobre el lloc 50. La resta de volta aconsegueixo anar avançant corredors i situar-me sobre la posició 32 en que passo per meta. Em mentalitzo que he d’intentar posar un ritme que em permeti aguantar les 4 voltes sense enfonsar-me i ho aconsegueixo, doncs vaig perdent tant sols uns 30 segons per volta (29’22-29’59-30’30-31’00) i mantinc posicions; 32 a la primera, 29 a la segona, 28 a la tercera i finalment entro el 29è.

Mira’t fredament, estic molt satisfet pel lloc aconseguit, per les sensacions i per com he disfrutat tant en la cursa com durant aquests dies amb la resta de companys. De cara a l’any vinent salto de categoria, passo a la de 45-49 anys, i el Mundial es disputarà a Brasil. Ja m’ho estic imaginant; mulates, caipirinhas, samba, la cosa no pinta malament oi? l’únic inconvenient es la meva por a volar, hauré de convèncer al Pep Fornell a veure si m’acompanya en vaixell, ja ja ja..... "

dimecres, 2 de setembre del 2009

La Cristalp vista per Joan LLordella

Aquí us deixem amb la crònica d'en Joan sobre l'experiència que va viure el passat 22 d'agost, quan va participar a la Cristalp:

"Arriba un dels dies mes esperats de tot l'any. Ens despertem a les 3:45 de la matinada per poder esmorzar a les 4:00. A l'hotel tot preparat: els cambrers treballant, cereals, torrades, cafès, de tot una mica.....a veure si n'aprenen els d'aquí, que abans de les 8:00 et diuen que et busquis la vida. A aquelles hores costa una mica fer baixar el menjar però em de fer un esforç que la que ens espera es petita. Agafem el cotxe i cap a Verbier, a uns 45 minuts. Quan hi arribem, de pressa a buscar un wc per buidar la panxa i cap a la graella de sortida. Jo estic al calaix del favorits gràcies a la Sílvia que li va vendre la moto a un comissari de la UCI i em van deixar sortir al davant. El Marc i l'Emili, els altres dos companys que han vingut amb mi a fer la cursa, es coloquen al calaix de darrere, però ben situats.
Puntualment a les 6:30 es dona la sortida. Per començar una pujada per asfalt i pista, el ritme sembla que s'aguanta be amb els de davant, però de mica en mica es va incrementant. Als 30 minuts veig que vaig a 180 ppm i penso que no aguantaré una cursa tan llarga a aquella intensitat, o sigui que decideixo baixar un xic el ritme i deixo marxar als primers. Corono el primer port i baixada llarga. Després una altre pujada gairebé tota per pista i em vaig mantenint sobre la 10-12ena posició. A les 2 hores i mitja de cursa m'agafa (mentre pixava) un grup de 12 unitats, m'enganxo amb ells i vaig aguantant. N'hi ha 3 (jo els hi dic els capos) que marquen un bon ritme i fan que el paquet començi a perdre unitats. La cosa es fa llarga i molt dura, les pujades son eternes. Quan portem mes de 4 hores arribem a Evolene, d'on surt la cursa curta (de 42 Km) i on també hi ha la meta, però encara ens queda una bona volta i vaja tela amb lo que se'ns ve a sobre: de 1300 metres em de pujar a 2800, amb un tram de tartera a peu de mes de 30 minuts amb la bici a coll.
La veritat es que no estic acostumat a fer tantes hores i de sobte em veig molt buit i m'agafen rampes, així que decideixo agafar un ritme mes suau i anar fent. L'altre gent tampoc van sobrats, els 3 capos em marxen poc a poc i per darrere m'atrapa un parell que sembla que han guardat forces pel final. Arribo dalt del pas de Lona fet pols, però en teoria es tot baixada fins a meta. Començo a baixar i sorpresa! 2 km mes de pujada per pista. Després si, 16 km de baixada per pista i una trialera pel riu molt maca, baixo a bon ritme i passo a dos que van mes lents i un que ha punxat. Llàstima que estic fet pols i només tinc ganes d'arribar. Al final 6 hores 52 minuts de cursa i 13è de la general.
Estic força content, no sabia com respondria davant una cursa tant llarga. De fet crec que no havia estat mai tanta estona sobre la bici (ni entrenant), i la veritat es que he aguantat força be amb l'ajuda de 5 Powergels i molts bidons de sals (els donava l'organització). Els meus companys han acabat també cansats però contens: l'Emili el 310 de la general amb 9 hores 16 minuts i el Marc el 350 amb 9 hores 27 minuts. "

dimarts, 1 de setembre del 2009

Obrim!!

Ja tornem a ser aquí després de l'aturada estiuenca, i ho farem amb un resum d'algunes curses que s'han disputat aquest fi de setmana:

Primer de tot, viatgem fins a Suïssa, on el 22 d'Agost es va disputar la Cristalp, una duríssima cursa marató de 121 quilòmetres i 5430 metres de desnivell en la qual va pendre-hi part Joan Llordella, que va acabar en una esplèndida 13ena posició de la general i 7è de la seva categoria.



Del 25 al 30 d'Agost es van disputar a Praloup els Campionats Mundials de Masters en les seves diferents especialitats. Xavi Martí hi va ser present, i dissabte pel matí va córrer la cursa de la seva categoria (40-44 anys), on va acabar en una meritòria 29ena posició.


El dissabte per la tarda es disputava la tradicional Social en ruta Ripoll-Vallter 2000, on hi prenien part dos dels nostres Masters: Diego Fernández 7è de la general i 3er Master-30, i Beni Montero 65è de la general i 25è Master-30.



També el dissabte per la tarda es disputava per primera vegada les 3 Hores de resistència de Manresa i que malauradament van acabar amb la tràgica mort d'un dels participants, Toni López del BTT Solsonès a pocs minuts del final de la cursa. Des d'aquí donem el nostre condol a la família i amics. En aquesta prova, l'equip estava representat per un equip de júniors format per Adrià Martí, Adrià Noguera i Marc Casellas, que abans de la suspensió de la prova ocupaven la quarta posició de la general i primera entre els Júniors.



I el diumenge pel matí, es va disputar la sisena prova puntuable pel circuit Anbaso a Òdena. La classificació complerta la trobareu aquí. Les fotos son gentilesa de Sara Arjona. Els corredors de l'equip que hi van assistir van ser els següents:


Ramon Rosanas, 25è de la general i 1er Veterà-40.


Pep Fornell, 82è de la general i 37è Master-30.


Cris Bosque, 7è de la general i 2on Sub-23.


Jordi Canillas, va haver d'abandonar després de patir una forta caiguda.