divendres, 23 de juliol del 2010

Llordella a la Dolomiti Superbike.

A continuació, penjem la crònica que ha fet en Joan LLordella sobre l'experiència que va viure al participar en una de les curses d'una sola jornada mes dures que es diputen arreu:

Després de participar l'any passat a la CRISTALP, perquè en Xavi Marti me n'havia parlat molt be, vaig decidir que si podia, cada any faria una cursa d'aquest tipus. Aquest any buscant sortir una mica de la rutina, conèixer nous llocs i altres maneres d'entendre el btt, ha tocat la DOLOMITI SUPERBIKE. M'ho vaig passar molt be, tot i que vaig patir molt ja que es molt dura. Vaig anar-hi en autocaravana amb l'Emili i el Toni, dos companys de feina. Tot i que son moltes hores, el viatge va anar de conya. Aixo de l'autocaravana es un xollo; t'atures on i quan vols, pots dormir, estirar les cames….

A les 7.30h i superpuntuals començava la cursa. Jo vaig sortir bastant endavant ja que tenia el dorsal 49 (suposo que per punts UCI). Sort, perquè els meus companys tenien dorsals per sobre del 4000 i no van passar per sota de l'arc de sortida fins 35' després!!!!!. Ja de sortida, pistes i carreteres molt ràpides fins a la primera pujada de 15 quilòmetres. Aquí ja no vaig poder seguir el ritme del grup capdavanter d'unes 20 unitats. Dons res, amb resignació, ubicat en el segon grupet i a aguantar, que les sensacions tampoc eren molt bones. Després, una baixada molt ràpida però amb el terreny "suelto" i unes pistes rodadores molt i molt ràpides. En el meu grupet hi havia un "artista" del Full Dinamix que donava uns relleus a mes de 50 per hora. Amb prou feines podia seguir-li la roda i encara em demanava relleus, ja ja ja, estava jo per això.

A partir del quilòmetre 40, tornaven a venir pujades llargues passant per pistes d'esquí, i el grupet s'anava fragmentant. Vam Atrapar en Tomas Diech (especialista en aquest tipus de curses i campió de França de marató), el tio anava mort i no es posava ni a roda, jo em pensava que plegaria però mes tard em va passar amb el 44 en un lloc on jo anava amb plat petit (el tio va acabar l'11è i em va fotre una bona minutada).

Després 4 hores, el pas dels quilòmetres em van passar factura. Tenia les cames tocades i moltes ganes d'arribar, però el final era força dur i pesat: pujades llargues i molts trams per carretera. Aquí es on vaig veure que els del davant em treuríen una minutada, perquè ells es disputarien la cursa, mentre jo en canvi, només anava a acabar. En els últims quilòmetres, em vaig trobar la única trialera de la cursa i arribada a meta. Al final 21è de la general, amb 5.25' i força tocat de cames. Em van sortir 126 quilòmetres i 3400 metres de desnivell.

La cursa es molt maca i amb un entorn espectacular, però es una altre tipus de btt del que estem acostumats aquí, ja que tot es pista i molta carretera. Els meus companys de viatge també van acabar la cursa i els hi va agradar molt. L'Emili amb 7.05' i en Toni amb 8.15'. L'any vinent repetirem, però encara no sabem on!!!!