La Núria Espinosa, ens resumeix a continuació i en primera persona, la seva experiència en la Titan Desert:
Satisfeta de la meva carrera, crec que ha estat una de les Titans mes dures, no pels km, sino pel terreny, un terreny difícil de rodar amb molta pedra.
La primera etapa, va ser la mes lletja i dura alhora; terreny molt pedregós i amb vent de cara durant mes de 50km. Això em va passar factura, a part de les dues avaries i el bloqueig de cames després de les dunes. Final amb ritme fort, aconseguint arribar els segons en els últims 6km a sprint. Contenta però amb el cul calentet.
La segona etapa amb tot el necessari per a l'etapa Marató: mes rodadora, ritme molt alt des del principi, infernal!!!!. Amb avaria inclosa, aconseguim mantenir la segona posició, i acabo amb el cul llagat.
La tercera etapa, per fi sense avaries. Molt, molt llarga, no s'acabava mai, tot i que el temps va acompanyar perquè fins i tot va plovre a estones, cosa que s'agraïa. Em vaig menjar totes les barretes i gels que portava al damunt. Vaig arribar tocada, tocadisima, el dolor al cul era insuportable. L'arribada al campament va ser rara: necessitava una bona dutxa, la meva mala sort va ser que no hi havia aigua i no sabien quan trigaria, així que vaig anar a comprar ampolles d'aigua i em vaig dutxar....necessitava urgentment netejar les meves parts mes intimes.
La quarta etapa, segons l'organització la mes dura, per res va ser així. Va ser la mes divertida i bonica fins llavors, amb bon paisatge i terreny de pedra, però de les que agrada. Aquest dia ens vam perdre i a mes, punxem. La roda no volia arreglar-se i vam perdre molt temps, ens van avançar totes les parelles mixtes, quin desastre!!!!!, per fi arreglem la roda i sortim disparats a tope!!!!!!!! pulsacions a 182, deu meu!!!!!!, a poc a poc comencem a remuntar deixant enrere a les parelles. Arribem a meta pensant que els primers ens haurien tret una minutada, però l'alegria arriba quan al cap d'una l'estona veiem entrar als líders.....be!!!!!! crido. Només faltava esperar a veure quants minuts els havíem retallat. Al final vam quedar a 13 minuts, no hi ha res perdut, cal seguir lluitant, a per ells.
La Cinquena etapa va ser molt ràpida, els dolors eren insuportables i el terreny no m'era favorable. Van ser 60km dels quals els 30 primers amb pedra, i no era capaça d'agafar ritme. A partir del km 30 i pico el terreny millora i el nostre ritme també, acabant amb molt be, però sense poder escurçar distàncies; segons a 20 minuts. Després tocava desmuntar la bici, autocar, vaixell, etc....rumb a Nador.
Nit del vaixell amb poc menjar i poc descans. A les 4,30 del matí ja estem desperts. Em dono una bona dutxa i a esmorzar. Molt poc menjar, pugem a l'autocar i cap a Abla. Allà ens esperen les bicis per tornar-les a muntar, quin estrès. Uns no la troben, altres es troben la patilla trencada, rodes punxades......un desastre!!!!!! molt estrès, però al final tothom a lloc per sortir a les 11 de del matí.
Sisena i ultima etapa. Ens esperen 103 km de muntanya, uuffff!!!, són les 11h i fa molt sol!!!! donen la sortida, ens incorporem a una riera, mare meva, mes del mateix; sorra i mes pedra jejeje....uns 15 o 20 km diria jo. Impossible agafar ritme, el dolor en les meves parts és important, vaig aguantant, bé!!!!! el terreny comença a millorar i agafem ritme. Anem ràpid, molt ràpid i tot indica que ens dirigim cap a les muntanyes, si senyor!!!!!. Creuem el riu (l'aigua congelada i amb força), a l'altre costat ens espera la primera gran pujada plena de pedres, peu a terra. Quin repechó, tothom empenyent la bici, aquí cadascú va començar a posar-se al seu lloc. Ja no es rodava a pinyó, ara tocava força. Comencem a avançar posicions, la gent ja començava a quedar-se, nosaltres al nostre ritme per afrontar el primer port. Molt bonic, les vistes precioses però les forces son les justes. Seguim per la trialera de la mort, genial, una mica de diversió. Al final avituallamient, ens diuen que tot baixada, uns 20km, mentiraaaaa!!!!!!!!! aquests 20km no s'acabaven mai, i quedaven unes pujades per morir-se. El sol apretava i molt, les pujades infernals, molt llarg, deu meuuuuu!!!!!! això no s'acaba, no puc mes, quant falta?????. Poc queda poc, però aquest poc en aquest moment........en una pujada forta trobo un senyor molt amable i em comenta que aquesta pujada ja està, vinga ànims campiona. Feia mala cara, em va agafar per l'esquena i em va donar una empenta. Uns 100 metres mes amunt, hi havia mes gent, tots animant i dient que això ja estava. En una fila de tres, m'empeny un, després l'altre i el final un altre noi mes, fins dalt. Genial l'ultim repechó amb una mica d'ajuda. Els dono les gràcies, i si, tenien raó, era el final. Veig el xip, creuem la meta i aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, em poso a plorar com una nena petita.......ssiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!
Estic rebentada, destrossada, morta, però sóc TITANICA!!!!!!!!!!!!!!!!. Contenta de la meva actuació, ja que he donat tot el que tenia en cada etapa. No he pogut aconseguir la victòria, però és un segon lloc molt lluitat. "
Joan Llordella, 1er de la general i 1er Elit, guanyador absolut de la prova.
Alejandro Gómez, 4rt de la general i 1er Sub-23.
Aleix Fàbregas, 6è de la general i 5è Elit.
Àlex Gènova, 8è de la general i 3er Júnior.
Ramon Rosanas, 6è de la general i 2on Veterà-50 i Oriol Ruiz, 7è de la general i 1er Cadet, fent labor d'equip.
Entrades
